dimarts, 23 de maig de 2017

Més o menys jo, Miquel Duran (Esther Monedero)






Més o menys jo, Miquel Duran (Esther Monedero)
Resenya corregida
Penso que la novel.la que m’he llegit ‘’Més o menys jo’’ ha estat molt interessant ja que és una novel.la madura i personal. Explica el dia a dia del Marc, el protagonista de la història. És un jove inadaptat que acostuma a sentir-se descentrat o desplaçat molt sovint. M’ha agradat llegir aquesta novel.la perquè com molts adolescents, podem sentir-nos identificats.
La novel.la és un diari personal, escrit en primera persona. Això fa que jo com a lectora me l’hagi llegit molt depressa perquè sempre volia saber el que li  passaria a continuació a en Marc. El llibre desperta moltes curiositats sobre la seva vida i el que li succeeix. Aquest dona molta informació a mesura que la història avança sobre el seu nucli familiar. Aquest llibre és una novel.la narrativa escrita en prosa. Aquesta novel.la es perfecte per a persones que els agradi la poesia, perquè un altre punt important del llibre és que incorpora dosis idònies de poesia en prosa, ple de realisme i surrealisme, amb constants metàfores i fragments d’un lirisme molt personal.
El que més m’agradaria destacar és que aquest llibre incita a descobrir i acceptar la identitat d’un mateix a través d’un personatge molt peculiar.
Penso que ‘’Més o menys jo’’ és una bona novel.la perquè ha fet que reflexoni sobre la vida en general. Els pensaments profunds d’en Marc com a adolescent confós han fet que reconegui algunes de les seves situacions diàries en les meves pròpies.
Per altre banda, el llibre ‘’L’últim dia abans de demà’’ és el que més m’ha cridat l’atenció i que m’agradaria llegir.
Eduard Márquez ens proposa una lectura bastant inquietant, basada més en les sensacions que ens vol transmetre que no pas en una acurada exposició de detalls. L’absència de descripcions físiques dels personatges  i dels escenaris en que es mouen reforcen les vivències que s’hi narren.
El protagonista esdevé el relator de diversos fets en primera persona, a mode de memoràndum vital. Tal com en Marc de ‘’Més o menys jo’’.
L’acció transcorre des de l’època d’estudiant adolescent, on es fixa ja el vincle emocional i la interdependència dels dos amics, passant per una joventut d’experimentació, on la música, les drogues i la sexualitat es barregen amb les ànsies i els projectes personals.
Sobre tota la novel·la hi ha un sentiment de tristesa i de nostàlgia que ja es manifesta al principi en forma de fet luctuós com si fos un retret al destí, quasi fatalista. Això m’ha fet despertar el meu deig per llegir-m’ho.

La novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut. Penso que aquest llibre hem podria agradar perquè narra totes les seves situacions en un estil semblant al del diari personal.

Desde mitjan dels anys 90fins avui,la literatura catalana ha experimentat canvis 
notables pel que fa a la recepció i la manera d’arribar al públic, canvis derivats de la irrupció d’internet i les xarxes socials i, en conseqüència, de la transformació de la indústria editorial i els mitjans de comunicació de masses. Alhora, el panorama literari s’ha enriquit amb noves veus i amb diversitat de propostes creatives, però també ha perdut referents de generacions anteriors.
La literatura catalana al tombant del segle 21, es planteja amb l’objectiu de debatre i reflexionar al voltant de la narrativa, la poesia i la dramatúrgia catalana contemporània. Crec que la meva novel·la i el seu autor  formen part d’aquesta.


Resultado de imagen de mes o menys jo



Simulacions de vida-VeroGassó

La novel.la que vaig triar va ser Simulacions de vida d'Enric Herce i és una novel.l.a que retrata una realitat. S'ha de tenir en compte que és una novel.la complexa d'entendre o de captar la història perquè s'expliquen diferents històries que al final tenen relació entre sí, per tant quan el vaig començar a llegir em va donar la sensació que se'm faria pesat i que no entendria res però més endavant quan ja anava pel tercer o quart capítol ja vaig començar a relacionar històries i per tant em va entrar la motivació de seguir llegint perquè es va posar interessant. Personalment considero que és una novel.la que tracta molts temes de l'actualitat i que són temes que avui en dia ens identifiquen en les nostres vides, com la tecnologia i el seu control sobre els humans o també la desesperació que ens ha portat a tenir aquesta tecnologia i des del meu punt de vista opino que és molt important estar conscienciats d'aquesta realitat i fins on estem arribant com a humans i sent sincera aquesta novel.la ens ho fa entendre de manera molt clara i precisa.

A pesar de tot el que ja sabia sobre la tecnologia, aquesta novel.la m'ha fet obrir encara més els ulls i m'ha permès reflexionar sobre com està la societat d'avui en dia, és a dir, en comparació amb les èpoques passades els avenços tecnològics han aparegut i s'han convertit en allò essencial de les nostres vides, utilitzant-nos com esclaus és per això que puc dir que cada vegada som menys humans, ja que la tecnologia ha arribat al punt en què controla les nostres vides com si fóssim una simulació de vida que no podem evitar.

De les altres novel.les que es van presentar em va cridar molt l'atenció La Cinquena planta de Manuel Baixauli, perquè explica una història molt interessant d'un noi que patia una malaltia i per mantenir-se viu havia de portar tubs i cables i tot això el feia sentir com una pedra i passejant pel sanatori ell s'imaginava una cinquena planta inexistent fins que es recupera. M'agradaria llegir-me-la perquè em dona la sensació que em faria reflexionar molt sobre el valor de les coses i a més sembla una novel.la amb històries que et porten a la intriga i és una cosa que em crea curiositat per seguir llegint.


En la literatura del segle XX i XXI els escriptors catalans han estat desvalorats de manera que les traduccions al castellà es contraposen davant les novel.les catalanes perquè el preu d'aquestes eren més baixos i així poder aconseguir més vendes, per tant després de trenta anys de normalització lingüística una part important de lectors es decanta, en el moment d’entrar en una llibreria, per la versió catalana d’un llibre escrit en castellà. Això trenca la colonització mental perquè iguala la llengua catalana a la castellana i la majoria dels editors en català no es poden permetre certes frivolitats. Considero que la meva novel.la no forma part d'aquesta literatura, ja que està en català i crec que si es valorés més la llengua catalana en les novel.les, Simulacions de vida es decantaria cap a un èxit com a best-seller, obrint els ulls a molts dels lectors.



"La dona que es va perdre" - Marina Espasa

En la meva opinió, pensava que la novel·la “La dona que es va perdre” seria més entretinguda; és a dir, quan la vam escollir, vam llegir la trama de la novel·la i ens va semblar força interessant, però he de dir que m’imaginava més acció, més moviment, que passessin més coses durant la novel·la, i no em va semblar així. Em va semblar una novel·la que a mesura que vas llegint tens més ganes d’acabar-la, però no ben bé en el bon sentit. Trobo que la trama està molt ben elaborada i pensada, i que “enganxa” d’una forma molt eficient, però la manera en la qual la novel·la és portada no m’ha aportat gaire entreteniment. Simplement, com a opinió, penso que el tema del qual tracta es podria haver detallat molt més en alguns casos de la novel·la i que potser es podria haver elaborat una mica més.

A part que no hagi sigut la novel·la que m’he llegit que més m’ha agradat, trobo que m’ha aportat una cosa, que són les primeres aparences. No sempre algú és com creus que és, trobo que fa falta conèixer a fons, al 100% a una persona per tal de saber com és i quina és la seva forma de pensar. No pots jutjar abans que conèixer, i aquest és un aspecte que clarament he pogut veure a La dona que es va perdre.

De tots els llibres que hem vist a classe, el que més m’ha cridat l’atenció crec que és el que presentaren la Maria Gómez i la Carla Navarro, “Coses que no podrem evitar“, de Verónica Sánchez. M’ha cridat molt l’atenció aquest pensament que viatjant, tot és possible; d’escapar de la realitat per una estona, o per molta estona. Donar-te el teu espai, donar-te la llibertat que et mereixes... un temps per pensar en tu mateix i deixar de banda els problemes i les diferents preocupacions. Em sembla molt interessant i crec que quan tingui més temps el començaré a llegir.


Crec que la literatura catalana del segle XX i XXI parteix molt de la castellana. Tal com vam veure a l’article “Zafonització”, crec que estem acostumats a tenir com a referents als grans autors de la literatura castellana moderna. És per això que, molts cops, ens creiem incapaços de poder escriure una bona trama pel nostre compte, és a dir, una bona trama com un gran clàssic castellà. I és que això passa sovint, les novel·les de literatura catalana, tot i tenir un caire literari molt diferent a la castellana, parteixen sempre d’uns ideals i unes trames que s’assemblen molt a la castellana. Crec que la novel·la que jo he llegit podria estar dintre d’aquest grup de novel·les a les que m’estic referint, és a dir, que a la meva novel·la he trobat infinitat d’aspectes que em recorden a best-sellers de la literatura castellana: la forma de portar el misteri, la trama típica d’una novel·la del segle XX... Trobo que ens falta innovar, i que hem d’aconseguir diferenciar-nos, d’alguna manera, de la literatura castellana.


Joan Vázquez 1r Batx D

dilluns, 22 de maig de 2017

EL TALENT - Jordi Nopca


El talent, de Jordi Nopca és una novel·la que tracta sobre l’amor cap a la literatura i ho fa amb aparicions estel·lars com la de Ramon Llull, Aristòtil, etc. Com bé diu al final del llibre, aquesta és una novel·la on «la realitat s’impregna de fantasia, i la fantasia pren un bany de realitat». Aquest llibre ens diu d’alguna manera que tots i cadascú de nosaltres tenim un talent, i hem de buscar-lo fins trobar-lo, i un com trobat perseguir-lo i acabant aconseguint-lo. Precisament pel tema de la novel·la és pel que m’ha agradat tant el llibre. Aquesta novel·la m’ha transmès tot el que el seu objectiu es proposava. Tant jo com les meves companyes de grup, al acabar-nos de llegir la novel.la ens van suggerir diferents preguntes no només de com havia canviat el món del darrer segle a aquest sinó temes com la tecnologia, que suposa aquesta per nosaltres, que suposa pels autors, per la gent que s’esforça per a aconseguir un bon llibre, un bon resultat. També hem pensat molt quins serien els nostres talents, si els hem trobat, o si els hem buscat potser. És una novel·la que m’ha fet reflexionar molt més que altres llibres que he pogut escollir jo. Una novel.la que m’agradaria llegir, seria la de “Més o menys jo”, de Miquel Duran. L’autor d’aquesta novel.la comprèn la complexitat del món. Ho fa amb un personatge el qual té una vida no gaire comú, una vida força dura que ajuda al llibre a representar el seu objectiu. La literatura avui en dia no té el pes que tenia anys abans. Ara, els autors amb talent, són molt menys reconeguts. Un talent avui en dia és molt difícil de trobar, o potser no tant, però sempre deixem enrere alguns talents literaris, posant per davant d’altres menys difícils d’obtenir. La tecnologia, tema molt tractat en els diferents llibres que hem tractat a classe, podria ser un clar exemple del que acabo de comentar.




                                                     Laura Àlvarez Munteis

La vida sense la Sara Amat. Pep Puig.

La novel·la que he llegit és La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig. La veritat és que aquest llibre m’ha agradat bastant. No se m’ha fet pesat en cap moment, ja que quan ho llegia tenia ganes de veure el que passava després, és a dir, que he trobat que és una novel·la bastant entretinguda, tot i que si ens fixem bé, la història té molt poca acció. L’evolució de la història es produeix en els personatges, principalment en la Sara i el Pep. Hi ha pocs fets detonants que facin canviar la història, de fet només serien al principi, quan la Sara s’escapa, que seria l’acció que desencadena la història, i els moments finals, quan s’acomiaden. He trobat que és una novel·la bastant diferent a les altres que hem llegit a l’escola, probablement perquè és la primera novel·la que llegim en català del segle XXI. En resum, m’ha agradat bastant, encara que tampoc és una història molt diferent a qualsevol altra que hagi pogut llegir, ni té res excepcional. La meva experiència llegint el llibre ha estat bona. Em relaxava i crec que m’anava bé per la ment. Si faig una comparació amb el llibre que vaig llegir al primer trimestre, Tristany i Isolda, he de dir que aquest últim va ser molt més pesat de llegir, i no em va causar cap mena d’interès. En canvi en La vida sense la Sara Amat, malgrat m’hagués de llegir la novel·la per obligació no em costava tant esforç com en l’altre llibre. Per altra banda, crec que m’ha fet veure i reflexionar sobre el traspàs que actualment estic atravessant entre el món de nen i el món adult. Cada cop veig el món pitjor, i molta gent sempre em diu que és perquè m’estic fent gran.

Un llibre que m’ha cridat l’atenció per a llegir-lo és Natura quasi morta, de Carme Riera. No sé ben bé perquè, però m’ha despertat bastant interès perquè l’he trobat enigmàtic i molt diferent a qualsevol altre l’atenció va ser el booktràiler d’una companya d’una altra classe, ja que considero que estava molt ben fet. En definitiu, trobo que és un llibre que novel·la. Si he de dir la veritat, el que vaig veure que em va cridar tracta un tema estrany, i del qual no solen tractar les novel·les, i és això el que em crida l’atenció per a llegir-lo.


Ara, un cop haver-me informat sobre aquestes novel·les que pertanyen a la literatura catalana del segle XXI, crec que es pot dir que aquesta literatura segueix viva, i que perdurarà al llarg del temps. Tot i que no crec que es facin obres tan bones i icòniques com les d’anys endarrere, crec que és important mantenir i preservar la literatura catalana. Crec que el meu autor no forma part d’aquesta generació de la qual hem parlat a classe, que es diu que és tan prometedora, no perquè no m’hagi agradat, sinó que perquè considero que tampoc és una novel·la tan monumental com per dir que deixarà la seva petjada en la literatura catalana.


Joan Vivancos Serra
1r Batx. D

Licantropia - Carles Terès




9788494188848.jpgm102licantropia1.jpg













Jo vaig escollir la novel·la Licantropia de Carles Teres, ja que el títol del llibre i el breu resum que vaig llegir em va cridar molt l'atenció. Més tard, mentre llegia la novel·la, em vaig adonar que no era el que m'esperava però tot i això no em va desagradar. En un principi l'ambient del llibre és molt obscur i a mi ja em va captivar gràcies a un fet el qual em va sorprendre molt perquè no me l'esperava. La puntuació que li donaria al llibre sobre 10 és 8.

Jo crec que amb tots els llibres (Incloent-hi els best-sellers i els llibres amb idees de fons poc treballades) sempre hi ha una reflexió final personal encara que sigui molt petita. En el cas d'aquest llibre, duran el procés de llegir-lo m'ha fet pensar sobre la lluita personal que tenen algunes persones davant d'una malaltia. Més tard també em vaig adonar de l'important que és no perdre mai l'esperança, ja que en aquesta novel·la podem veure que el que fa que els protagonistes no es rendeixin és l'esperança de veure que la seva filla al final podrà ser immune a la malaltia.

La novel·la que he escollit és Simulacions de vida d'Enric Herce, ja que la presentació que van fer els meus companys de classe sobre el seu Booktrailer em va cridar molt l'atenció la síntesi sobre el llibre. El vídeo que van presentar també em va captivar en part gràcies a la música i les imatges que van utilitzar per fer-lo.

Pel que fa a la literatura catalana a principis del sXX penso que va anar creixent fins a l'arribada del franquisme a Espanya on la gran majoria dels autors que volien escriure en català van haver de marxar de Catalunya però tot i això la literatura catalana va anar creixent molt. Més tard, en plena entrada al sXXI jo considero que la literatura en llengua catalana va patir un decreixement molt gran, ja que cada cop hi havia menys autors catalans que escrivien en català i que directament es passaven al castellà. Tot i que últimament estan apareixentmolts escriptors que estan tornant a escriure en català




Alex Riera
1r Batx D







Plantejar, inquirir, replicar. Se sabrà tot_Raquel Ashby.



   
             


Se sabrà tot és una novel·la realista a tots els nivells, però sobretot quan fa referència al model laboral, a les relacions humanes que s’estableixen entre les parets de la redacció i a la complexitat psicològica dels personatges. En Xavi Bosch, de manera esplèndida, ens presenta dos mons: el del periodisme i el del terrorisme. Aparentment, ens semblarà impensable que aquest últim convergeixi en el món de la premsa, però a mesura que avancem en la lectura ens adonarem que una fina línia separa el terrorisme del periodisme. En la meva opinió, Bosch remou el sentit crític del lector contraposant dos visions: explicar la realitat o emmudir-la i deixar que la informació sigui un negoci i, per tant, es transmeti segons els interessos econòmics i polítics dels dirigents.

Pel que fa a l’experiència lectora, considero que és una obra literària diferent a les que m’he llegit anteriorment (El cuaderno de Maya, Isabel Allende, per exemple) ja que requereix d’un grau de maduresa força elevat. A més a més, els salts temporals que l’autor utilitza al llarg de la narració són encertats a l’hora de sorprendre i de mantenir l’expectació en el lector.                                         Bosch també fa que visualitzem el cicle emocional dels grans pilars de la novel·la, cosa que fa que un empatitzi amb més profunditat amb els personatges: cadascun processa les seves vivències a través de l’excentricitat, la franquesa, la vanitat o la innocència i, amb el temps, aquestes qualitats evolucionen traduint-se en bogeria, fortalesa, buidor i crueltat.   
                                                      
Per últim, la narració m’ha aportat la idea d’alliberació i esperança ja que, per una banda, el protagonista prefereix la incertesa del demà i no renunciar a la llibertat que el prestigi de tenir un càrrec en un diari del qual és presoner i, per altra banda, en Xavi Bosch desitja que veiem totes les cares del poliedre i ens inspira a creure que, amb el temps i la història, se sabrà tot.   
  
Sens dubte, de totes les novel·les que es van exposar a l’activitat dels booktrailers, la que m’agradaria llegir és Coses que no podrem evitar, de Verònica Sánchez Orpella. El que va despertar el meu desig lector va ser el fet que el protagonista fos un adolescent somia truites, diferent al prototip que se'ns descriu a les sèries televisives: un noi que s'enamora, que s'equivoca, que conserva il·lusions i entusiasmes, i es guia per l'expectativa. Allò que també em va cridar l'atenció va ser el trencament de la rutina i com el viatge d'un pare i un fill pot arribar a transportar-nos en el temps a indrets exòtics que per mi encara estan per descobrir.

Respecte l’estat actual de la literatura catalana del tombant del segle XX al XXI, cal remarcar que l’última narrativa en català s’està desfent de la llengua normativa. Els escriptors conceben la llengua com un instrument d’expressió infinita amb el qual cal jugar-hi. Per tant, és per això que el joc verbal es contraposa amb el diccionari normatiu.                                                                                            En  Xavier Bosch, concretament, és un autor que aposta pel primer, ja que l’altre no el deixa crear prou i, en canvi, el joc verbal el permet utilitzar un model de llengua més elàstic, mesclar registres lingüístics, gèneres literaris, manlleus d’altres llengües i beure de la gran literatura actual a través de novel·les d’autors europeus i/o nord-americans, fet que contribueix a la riquesa literària de les seves obres. 
En definitiva, el seu objectiu primordial és construir un artefacte expressiu adaptat als temps d’avui: si la societat canvia, la llengua també ha de canviar. Tampoc promociona la literatura com a producte comercial, sinó com a fil vermell, metàfora que relliga els autors significatius, les obres valuoses i la idea de la literatura com a consciència crítica que s’allunya de discursos polítics, de ficcions televisives, d’una literatura obedient, subvencionada i autocomplaent per tal de conservar la capacitat de plantejar grans qüestions, inquirir i replicar.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        En Xavier Bosch i la seva novel·la Se sabrà tot formen part d’aquesta literatura que reivindica i interroga recorrent a la crítica fomentada des de la seva pròpia llengua: una que, tot i allunyar-se de la normativa, remou el lector a través del joc verbal. Amb tot, Bosch és un referent per la nova generació d’autors catalans que intenten adaptar-se en un període líquid i d’interregne.                                                                                                                                               

Raquel Ashby
1r de Batx D